àngel pomerol
T·R·A·O·A, CIUTAT INVISIBLE
Aquest és el títol d'una intervenció que s’hauria d’haver fet al Carrer de Talavera, a la Part Alta de Tarragona, carrer pel qual s'entrava en l'edat medieval al barri jueu.
Havent observat que Tarragona compleix amb celeritat el segon principi de la termodinàmica en el seu procés de degradació constant, això afegeix a la ciutat un atractiu estètic: el de les construccions efímeres creades per restaurar el pas del temps que pateixen les obres ja existents.
La intervenció consisteix en posar tot un reguitzell de puntals d'obra, creant l'efecte i la necessitat d'apuntalament de les parets laterals d'aquest carrer. Solament un cert criteri estètic diferenciaria aquesta intervenció (i al mateix temps la confondria) d'altres que aleatòriament es realitzen o realitzaran al voltant.
Evidenciant la coincidència d'un dels aspectes d'aquesta ciutat amb la Tecla descrita per Italo Calvino a Les ciutats invisibles, demostrant-se que d'una manera inconscient, com ja va dir un altre poeta «que la realitat imita l'art».
Tarragona fa temps que ha sortosament ha trobat el seu model: «la ciutat Tecla descrita a les ciutats invisibles».
LES CIUTATS I EL CEL
Qui arribi a Tecla poca cosa veu de la ciutat, darrere de les palissades de taulons, els abrics d'arpillera, les envestides, els bastiments metàl·lics, els ponts de fusta penjats dels cables o sostinguts per cavallets, les escales de suport, els esquelets de filferro. A la pregunta: -Per què s'allarga tant la construcció de Tecla?- els habitants, sense deixar d'aixecar ferrades, de baixar plomades, de moure d'amunt cap avall llargs pinzells: -Perquè no comenci la destrucció- responen. I interrogats per si temen que acabades de treure les envestides la ciutat comenci a esquerdar-se i caigui a trossos, afegeixen ràpidament, en veu baixa: - No només la ciutat.
Si insatisfet amb la resposta algú posa l'ull a l'escletxa d'una tanca, veu grues que pugen altres grues, bastiments que cobreixen altres bastiments, bigues que apuntalen altres bigues.
-Quin sentit tenen les vostres obres? -pregunta- Quina és la finalitat d'una ciutat en construcció sinó una ciutat? On està el plànol que seguiu, el projecte?.
-Te l'ensenyarem tot just acabi la jornada; ara no podem parar- responen.
El treball acaba cap al vespre. Cau la nit sobre les obres. És una nit estelada. -Aquest és el projecte- diuen.
Italo Calvino, Les ciutats invisibles
