Tres rebosts
Aquesta obra va ser la guanyadora ex aequo de la 4a Biennal d’art gastronòmic de Cambrils.
La unió paradigmàtica de vida i art, sempre present i, molt especialment des de principis del S. XX, i per la qual seguim lluitant, es retroben i creen una interacció que ens condueix a una reflexió sobre l’esdevenir en els camps tecnològic, estètic i alimentari. Uns rebosts amb ressons d’un passat que pretén nodrir-nos en el present i en el futur.
Tres rebosts és una escultura sincrètica que recull les aportacions de diferents artistes. Parteix de les composicions austeres de Zurbarán, i navega amb l’esperit d’artistes del S. XIX i XX com són Cezanne, Malevitx, Brancusi, Duchamp, Morandi, Judd, Warhol, Brossa, Steimback, Mike Kelly i els escriptors Sthendal i Herman Melville, entre d’altres.
Aquesta obra és una polifonia morfològica i un elogi de la matèria, o, millor dit, dels materials, inclosos els que intervenen en els processos culinaris.
A saber, els materials que intervenen, són els següents:
Fusta de faig, fusta de pi, diferents tipus de PVC, poliuretà, reproduccions en miniatura i policromats de diferents animals (aus, peixos i mamífers) emprats en l’alimentació, vidre, pols de marbre, acer inoxidable, alumini, ceràmica, paper, líquids de govern dels diferents productes alimentaris envasats, tomaca fregit, xampinyons, préssec en almívar i aigua.
Aquesta triada de Bodegons completa un treball que va començar ja fa uns anys i que ara es presenta íntegrament i contextualitzat en aquesta convocatòria.
I aquests van ser els arguments del jurat per otorgar-li el premi:
El jurat decideix atorgar el premi a la seva obra "Tres rebosts” per l'encertat equilibri entre les composicions d'objectes quotidians i l'alta capacitat relacional que contenen. Amb una elaboració mínima la proposta es relaciona tant amb els primers bodegons del s. XVII com en la rotunditat compositiva del constructivisme rus. L'ús de productes del consum de masses ens transporta a les experiències del pop art mentre que el llenguatge formal i els materials utilitzats posa en contacte l'art minimalista amb experiències de l'art pobre resultant una obra de presència nua i honesta.
