àngel pomerol

Aquesta exposició està integrada per unes  “composicions” que vaig crear  utilitzant uns personatges o ninots, que havia anat dibuixant amb un transfons psicoterapèutic i psicoanalític. Aquests personatges són els protagonistes d’unes operetes plàstiques, en les quals s’intercalen algunes tautologies o refranys populars, segons com ens ho mirem, amb aforismes d’alguns artistes com Artaud, Niestzsche, Wittgenstein creant connotativament uns diàlegs ¿absurds? i contundents. Des d’una vessant més formalista aquestes composicions són un intent d’experimentar amb una pintura que també beu dels llenguatges dels graffitis del carrer, del còmic, del palimpsestos en que es converteixen  les portes d’alguns urinaris públics i de la immediatesa de la confusió  de l’ època en que vivim.

​

La major part d’aquests dibuixos i composicions van ser creats entre 1998 i el 2001, si els vaig exposar en l’escola d’art de Tortosa va ser per la insistència de l’amic Leonardo Escoda.

 

Àngel Pomerol

​

​

Personatges: dibuixos damunt Papirus  70 x 31 cm

Composicions: dibuixos damunt Papirus  21 x 15 cm