top of page

àngel pomerol

Orfeuland es presenta com un recorregut, una deriva laberíntica en un espai on es posa setge a la idea de conquerir (acabar de domesticar) la casa, per començar a urbanitzar-la. Orfeuland és un espai especulatiu que projecta obsessivament la recerca d’aquest lloc, d’aquesta morada tan lleugera  i així mateix, la impossibilitat de trobar-la.

Museu d’art modern de Tarragona 2002.

Orfeuland

 

Orfeuland es presenta com un recorregut, una deriva laberíntica en un espai on es posa setge a la idea de conquerir (acabar de domesticar) la casa, per començar a urbanitzar-la.

 

La casa feta amb records i oblits, la que és i la que no és i que potser mai podrà esdevenir.

 

La no-casa a l’estil en què el metafísic parla del no-jo.

 

La casa que es pot digerir i que ens pot alimentar encara que aporti coragre.

 

La casa que ens neteja.

 

La casa que ens serveix de teràpia per suportar la malaltia que ens provoca l’assoliment d’utopies que porten l’estigma de la lleugeresa.

 

La casa que engloba una ciutat, un món i que llisca amb els materials que la constitueixen de dins cap a fora.

 

Orfeuland és un intent de dibuixar el  mapa d’aquest territori, on es solapen la fràgil boira de la memòria de la primera casa que roman implícita en totes les altres i les cases plenes de ressonàncies constructivistes que s’han ensorrat per la desmaterialització de la nova Babilònia.

 

Orfeuland és un estetitzat parc temàtic, farcit de transparències i d’ombres residuals que fan d’argamassa amb formes que busquen la seva casa, la seva ciutat, el seu lloc, animades per l’alè d’aquells que creuen que quan les formes esgotin les seves variacions i es desfacin, començarà la fi de la ciutat.

 

Orfeuland és un espai especulatiu que projecta obsessivament la recerca d’aquest lloc, d’aquesta morada i així mateix, la impossibilitat de trobar-la.

 

Àngel Pomerol, desembre de 2001.

 

Quan la vostra casa tremoli en els seus membres i s’agiti damunt la seva quilla, us somiareu un mariner bressolat pel zèfir. (1)

 

Mi casa. (2)

 

(1)   H. de Balzac, Petites miseres de la vie conjugal. Segle XIX.

 

(2)   S. Spielberg, E.T.. Segle XX.

ORFEULAND

bottom of page