àngel pomerol

El muntatge d’Àngel Pomerol, que du per títol Soft Safe Sex (2000), provocava en l‘espectador sensacions que es confonien en un terreny imprecís –i més aviat pervers- entre la morbositat eròtica, el joc infantil i el fetitxisme. Es tracta d’una obra composta per una fotografia de grans dimensions, unes calaveres de peluix i una catifa peluda. Els tres elements es complementen , conformen una sola imatge, encara que múltiple i una sola escenografia.

A la fotografia es pot veure la imatge nua i asseguda de l’autor amb una muntanya de calaveres de peluix de diversos colors (rosa, verd clar, groc amb taques negres i blanques, etc.). El mateix autor porta una mascara de peluix rosa. L’obra, com diu ell mateix “intenta dilatar el pensament de l’espectador fent-lo captiu de la seva pròpia mirada. Mitjançant proclames perversament toves i infantilismes, increpa la seva experiència amb preguntes sobre si el sexe té un caràcter alliberador o si la veritable realitat ontològica del sexe està lligada a l’extinció.

 

Text d’Abel Figueres, extret del catàleg “Territoris de l’instint”. Cicle “el desig”. Centre de Lectura de Reus. 2000.